QUADERNS DE PINYANA: de març 2017

Relació i Transcipció dels Noms de casa recollits al
CAPBREU DE LA VALL DE BOÍ I DE LA BARONIA D'ERILL de l'any 1393.

Cliqueu al títol per obrir el document. Per a més informació, veieu l'entrada

Quadern núm. 13 - CASA PER CASA. Pinyana al Capbreu de 1393.

El Silenci de dos fusells.

Una historia de la Guerra Civil espanyola any 1936.

Història real escrita per la Maria Mora Palacin filla de casa el Ros de Viu de Llevata i casada a casa Ros de Pinyana.

Tot va començar amb uns joves soldats del Pirineu de Lleida, cansats de lluitar a terres aragoneses i viure enfrontaments i calamitats. Per la desbandada d'Aragó, dirigint-se a Catalunya, uns minyons molt decidits varen deixar les tropes per anar a viure a un lloc més tranquil. S’anaven informant del trajecte a recórrer, tot i preguntant. Quina és aquella serra que es contempla allà més lluny? I un avi contesta molt seriós i discret: diuen que és el Montsec. Al sentir aquelles paraules què contents es van posar, respirant seguretat. Si el Montsec podem creuar gairebé estem salvats. Allí el terreny és conegut i aviat serem a Camporan, els termes de Pinyana, Nahens, Cadolla i Corroncui. Allí hi ha unes coves molt grans, elles ens allotjaran i alguns soldats del voltant també pensaven igual. Amb el suport de la família per poder-se alimentar, allí muntaren guàrdia amb saviesa i discreció, tot i deixant transcorre el temps.

Després d’una llarga temporada, els dos soldats de Pinyana s’encaminaven al castell del mateix poble i posant en perill la seva vida amb tan difícil accés, allí amagaren els dos fusells. “Aquí romanran inactius” digueren els dos soldats, sense matar ni ferir.

Després de setanta anys de silenci i foscor varen sortir a la llum, amb molta cura i il·lusió emprengueren la tasca tres jovens bombers molt àgils i competents, orientats per dos veïns de Pinyana nebots d’un dels soldats, varen aconseguir el rescat, al mateix lloc a on els havien deixat. D'un tan sols hi ha el canó i l'altre és ben deteriorat.

Quan li pregunto a la història, penso: Quin és el soldat més heroi, el que sap apuntar dret o bé el que tremola d’angoixa mogut pels bons sentiments.

En honor de l’oncle Eduard Puyol, Josep Nadal, companys i de tot els soldats d’arreu del món.

“El silenci dels fusells”, poema per Maria Mora Palacin.

Fonts del terme de Pinyana

Que tanta set heu saciat

Als pastors i llauradors i també molts

Vianants que caminen al seu pas

Quant ramats heu abeurat,

D’ovelles, cabres, vacum i animals

De peu rodó

I algun grupet de porcí del poble es

Troba al seu entorn.

Quan baixen fins al barranc

Allí s’hi troben molt horts,

Disposats a rebre la seve generositat

…contemplar els horts de Pinyana

era tot un goig diví…

quan tot el poble bullia i

s’aixecaven al dematí

Ara només té la tasca de fer el seu curs tranquil

Navegant per Estany Aubert

Cadolla i el mas de Rosell

Allí s’ajunta amb els seus companys

El Bosia i més tard el Flamisell

Tot baixant aigües avall

Airosos i decidits

Sense ser interromputs

Llac avall i onades amunt

QUADERNS DE PINYANA

divendres, 3 de març del 2017

Contacte:

Quaderns de Pinyana en format PDF.

Arxiu del blog

Dades personals

El Silenci de dos fusells.

“El silenci dels fusells”, poema per Maria Mora Palacin.

Dolmen de la Casa Encantada