Clicka al títol per obrir el Quadern núm. 12.
divendres, 30 d’agost del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Pinyana (Alta Ribagorça)
Contacte:
qdpinyana@gmail.com
-------------------------------
Quaderns de Pinyana en format PDF.
- Quadern núm. 1 - EL DOLMEN DE LA CASA ENCANTADA
- Quadern núm. 2 - PASSEJADES PER PINYANA
- Quadern núm. 4 - TRENCANT EL SILENCI -Notícies de Pinyana al llarg del temps
- Quadern núm. 5 - PINYANA, 1790 - Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora.
- Quadern núm. 6 - LA CUINA DE PINYANA.
- Quadern núm. 7 - PREGONERS
- Quadern núm. 8 - HISTÒRIES D'ENYORANÇA
- Quadern núm. 9 - EL CEL NOCTURN A PINYANA
- Quadern núm. 10 - HISTÒRIA CARTOGRÀFICA
- Quadern núm. 11 - NO FA PAS TANT ...
- Quadern núm.12 - MESTRES I ESCOLA A PINYANA ALS ANYS 1960
- Quadern núm. 13 - CASA PER CASA. Pinyana al Capbreu de 1393.
Arxiu del blog
-
►
2017
(2)
- ► de novembre 2017 (1)
- ► de març 2017 (1)
-
►
2016
(1)
- ► d’agost 2016 (1)
-
►
2015
(2)
- ► de desembre 2015 (1)
- ► de setembre 2015 (1)
-
▼
2013
(2)
- ► de setembre 2013 (1)
-
►
2012
(5)
- ► de setembre 2012 (2)
- ► de juny 2012 (2)
- ► de gener 2012 (1)
-
►
2010
(1)
- ► de setembre 2010 (1)
-
►
2009
(1)
- ► d’agost 2009 (1)
-
►
2008
(30)
- ► d’agost 2008 (30)
Dades personals
- Edicions Ca de Sília
- Pseudònim del col·lectiu d'autors dels Quaderns de Pinyana. Per ordre alfabétic: Albert Lluch, Carme Costa, Dori Martínez, Neus Vila, Pere Félez i Toni Ferro, i els nostres nens Damià, Esteban, Miquel i Pablo.
El Silenci de dos fusells.
Una historia de la Guerra Civil espanyola any 1936.
Història real escrita per la Maria Mora Palacin filla de casa el Ros de Viu de Llevata i casada a casa Ros de Pinyana.
Tot va començar amb uns joves soldats del Pirineu de Lleida, cansats de lluitar a terres aragoneses i viure enfrontaments i calamitats. Per la desbandada d'Aragó, dirigint-se a Catalunya, uns minyons molt decidits varen deixar les tropes per anar a viure a un lloc més tranquil. S’anaven informant del trajecte a recórrer, tot i preguntant. Quina és aquella serra que es contempla allà més lluny? I un avi contesta molt seriós i discret: diuen que és el Montsec. Al sentir aquelles paraules què contents es van posar, respirant seguretat. Si el Montsec podem creuar gairebé estem salvats. Allí el terreny és conegut i aviat serem a Camporan, els termes de Pinyana, Nahens, Cadolla i Corroncui. Allí hi ha unes coves molt grans, elles ens allotjaran i alguns soldats del voltant també pensaven igual. Amb el suport de la família per poder-se alimentar, allí muntaren guàrdia amb saviesa i discreció, tot i deixant transcorre el temps.
Després d’una llarga temporada, els dos soldats de Pinyana s’encaminaven al castell del mateix poble i posant en perill la seva vida amb tan difícil accés, allí amagaren els dos fusells. “Aquí romanran inactius” digueren els dos soldats, sense matar ni ferir.
Després de setanta anys de silenci i foscor varen sortir a la llum, amb molta cura i il·lusió emprengueren la tasca tres jovens bombers molt àgils i competents, orientats per dos veïns de Pinyana nebots d’un dels soldats, varen aconseguir el rescat, al mateix lloc a on els havien deixat. D'un tan sols hi ha el canó i l'altre és ben deteriorat.
Quan li pregunto a la història, penso: Quin és el soldat més heroi, el que sap apuntar dret o bé el que tremola d’angoixa mogut pels bons sentiments.
En honor de l’oncle Eduard Puyol, Josep Nadal, companys i de tot els soldats d’arreu del món.
Tot va començar amb uns joves soldats del Pirineu de Lleida, cansats de lluitar a terres aragoneses i viure enfrontaments i calamitats. Per la desbandada d'Aragó, dirigint-se a Catalunya, uns minyons molt decidits varen deixar les tropes per anar a viure a un lloc més tranquil. S’anaven informant del trajecte a recórrer, tot i preguntant. Quina és aquella serra que es contempla allà més lluny? I un avi contesta molt seriós i discret: diuen que és el Montsec. Al sentir aquelles paraules què contents es van posar, respirant seguretat. Si el Montsec podem creuar gairebé estem salvats. Allí el terreny és conegut i aviat serem a Camporan, els termes de Pinyana, Nahens, Cadolla i Corroncui. Allí hi ha unes coves molt grans, elles ens allotjaran i alguns soldats del voltant també pensaven igual. Amb el suport de la família per poder-se alimentar, allí muntaren guàrdia amb saviesa i discreció, tot i deixant transcorre el temps.
Després d’una llarga temporada, els dos soldats de Pinyana s’encaminaven al castell del mateix poble i posant en perill la seva vida amb tan difícil accés, allí amagaren els dos fusells. “Aquí romanran inactius” digueren els dos soldats, sense matar ni ferir.
Després de setanta anys de silenci i foscor varen sortir a la llum, amb molta cura i il·lusió emprengueren la tasca tres jovens bombers molt àgils i competents, orientats per dos veïns de Pinyana nebots d’un dels soldats, varen aconseguir el rescat, al mateix lloc a on els havien deixat. D'un tan sols hi ha el canó i l'altre és ben deteriorat.
Quan li pregunto a la història, penso: Quin és el soldat més heroi, el que sap apuntar dret o bé el que tremola d’angoixa mogut pels bons sentiments.
En honor de l’oncle Eduard Puyol, Josep Nadal, companys i de tot els soldats d’arreu del món.
“El silenci dels fusells”, poema per Maria Mora Palacin.
Fonts del terme de Pinyana
Que tanta set heu saciat
Als pastors i llauradors i també molts
Vianants que caminen al seu pas
Quant ramats heu abeurat,
D’ovelles, cabres, vacum i animals
De peu rodó
I algun grupet de porcí del poble es
Troba al seu entorn.
Quan baixen fins al barranc
Allí s’hi troben molt horts,
Disposats a rebre la seve generositat
…contemplar els horts de Pinyana
era tot un goig diví…
quan tot el poble bullia i
s’aixecaven al dematí
Ara només té la tasca de fer el seu curs tranquil
Navegant per Estany Aubert
Cadolla i el mas de Rosell
Allí s’ajunta amb els seus companys
El Bosia i més tard el Flamisell
Tot baixant aigües avall
Airosos i decidits
Sense ser interromputs
Llac avall i onades amunt
Dolmen de la Casa Encantada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada