Aquí al país quan s’havia esmorzar amb algo més i algo poc, amb sopes de pa, després amb el que havia sobrat de la nit o ho feien sobrar. Llavorens el dinar ja es començava tres hores antes, ja es penjava al foc l’olla de ferro amb una ansa. Mitja olla d’aigua, la mestressa anava al rebost, tallava un tros de cansalada, un tros de bull si n’hi havia, que no durava tot l’any . Hi havia mes dies que llonganisses. I llavorens anar posant coses a l’olla i si un dia podives posar una gallina, la plomàvem i fotiem un tros de gallina, mare de deu. La carn de pluma que passi la malaltia que vulguis, te la pots menjar sempre, abans una gallina la deixaven morir de vella i la meitat de l’any aquí no poneven les gallines. Compraves unes gallines polles que en diven. Primer les posàvem amb una lloca, de manera que aquella lloca tragués els pollets el mateix dia que l’altre a covar. Vint-i-un dies tarden. Si es retrassen gaire ja neixen malament i perquè els pollets naixen i desseguida piu piu piu, i el que queia de cul ja malament, i moltes vegades se’ls havia d’alimentar amb saliva. La mestressa se’ls posava al pit i ben calentonets els donava una mica de saliva. Llavores ja l’endemà mig ou dur, passat per aigua, ben fet, esporgaven lo rovell i aquells pollets ja picaven l’endemà; llavores si els ous també escasseaven se’ls donava una mica de pa moll de vi, es mullava una llesca de vi. I resultava que si en menjaven gaire de pa amb vi s’emborratxaven, la puta d’oros, i començaven a tancar els ulls i queien de cul. Llavorens els pollets si es donaven tots a una lloca llavors l’altre ja es posava a pondre, perquè la gallina si incube no pon, ha d’estar normal. Sabeu a qui temperatura està una gallina? La gallina ha d’estar a quaranta-dos graus, que una persona a aquesta temperatura esta greu però una gallina es quan te salut. Per això diven antes, aquella fulana es més puta que les gallines. Una persona que tingués mala fama li diven, que avui ja no és mal dita, però llavorens una dona no se li quadrava be però si ho ere què havia de dir! Al mateix temps es que la gallina es muntave cada dia, cada dia dues a tres vegades, jo he vist sortir el gall quan el solten pel matí amb una escaleta que pujava a ja Cal Jan. La gallina la soltaves i el gall ja el veies allà al mig, content i ja saltava amb una i després amb una altra se’n passava cinc o sis, però també frenava un rato. Llavors els pollets s’anaven fotent grans i la mare ja sabeve quan els havia de deixar, i llavors es tornava a posar a pondre. Llavors els petits eren mascles i femelles. Si eren mascles en guardaven un parell per la festa major i els altres a vendre’ls a la Pobla.

Llavors no hi havia granges i el pollastre anava molt caro, qui pogués menjar pollastre llavorens cap al 44, el 46, el 48, era molt bo poguer menjar pollastre. Les polletes les guardaven per pondre. Les dones comentaven: aquestes polles són molt atrassades, que no nos pondran fins a tal fecha, i havia un dicho que diven: Polles agustines, per Nadal gallines. Vol dir que per Sant Agustí, el vint-i-vuit d’agost, les polles que ja es veia que es feien gallines, per Nadal ja poniven. Però si veniven atrassades, no s’acabaven de posar mai i llavors poneven tota la primavera, però a l’agost ja menguaven de pondre i havia de mantenir quatre o cinc mesos que no feven ous, però les havies de mantindre i era una puta pena. D’ous no en donaven per vendre, però quan en tenivom anàvem tips, perquè colesterol no en tenivem llavorens. De la Mare de Deu d’agost fins la Mare de Deu de setembre es guardaven pel primer mandongo, però només pel mandongo, també estalviàvem ous doncs.