Quan vaig marxar del poble no em vaig enyorar. Però per un altre costat et posaves a pensar amb les farts de treballar i que no en treies ni una pesseta... Era tot problemàtic. El terreno dolent. Vaig provar de llaurar amb el tractor però no. La vida va anar millorant però va arribar un moment que aquí no era de bon estar: tretze anys de casat, fill de dotze anys, ... havia de treballar molt. Havia molta gent que treballaven però la gràcia era fer faena. No es igual ser treballador que fer faena, perquè hi pot haver persona molt treballadora però no li resultava. A més el meu pare guardava el ramat i jo no el sabia guardar. Jo el ramat no m‘hi vaig dedicar i casa meua vaig veure una mica problemàtic perquè si no ho fas no hi entens. Qui enteneva era el meu pare, perquè ens ho vaig deixar l’abuelo. Les auvelles necessiten els tres-cents seixanta cinc dies l’any. No anaven a alta muntanya, però anàvem a Camporan. M’havia d’arrencar antes de dia a veri’ls i desprès treballar. Hi va haver un dia, el dia dos de juliol vaig segar aufals tot el dia amb una maquineta de motor, d’una fulla. I cada hora que segava era com un jornal de guadanya, allò cubicava molt per nosaltres: cada hora fèiem un jornal. Però era una mala feina, arribaves a la nit i tenies la sensació que no alguna cosa no anava bé. Vaig arribar el dia dos: fotia una calor! Arribo a la nit a casa i demà havia d’anar a mercat a Pobla. Ja tenia cotxe. Em vaig comprar el primer Citroen. Arribava a pujar amb primera, primera, primera perquè li foteva quatre-cents kilos d’abono. Vaig arribar a casa cansat, vaig sopar cap allà les deu de la nit, perquè s’havien d’arreglar les bèsties. Ens anem al llit, després d’una hora d’estar al llit, jo estava neguitós, havia d’anar a la Pobla, teníem bestiar... Em llevo a les dotze de la nit i m’agafo una manta i cap a Sant Nicolau, el bestiar estava a la serra, perquè a la nit sempre se’n va cap a dalt. No marxen mai avall, sempre tiren amunt, ... A Sant Nicolau - que ara no hi entraria perquè està deixat - em pregunto: què fem aquí dalt? Em fico allí, em foto a jeure, cansat com un ruc i m’abrigo i no podeve dormir però entre eixes tot desabrigat em quedo adormit, rendit, i vai dormir una hora i al cap de l’hora em vaig despertar i passava una ventisca, ... i sentia les teules i passava una llisqueta... Estava gelat, agafo la manta i un serrat i cap a Camporan. (Quan t’acotxaves sense dormir era jaure). Per fi gràcies a Deu s’hi va fer de dia vai anar a revisar el bestiar i els vaig fumbre en un punt i cap a Pinyana. Arribo a Pinyana agafo la furgoneta i cap a mercat.