El pare ja s’havia fet gran. El pare feia escamalls, caminades a tontes i a loques. Ens hem fotut un escamall per agafar-lo, deien. Quan ens quedàvem a casa es per atendre les cries, feia servia cal Jan per les que crien i casa Silia més aviat per a les que no crien, el baciu, que no crien per jovens o perquè era cobert.. Teníem les tres propietats però va arribar un moment que vam haver de marxar. A Corroncui, vam tenir tracte amb ca de Castell. El pare també estava cansat, vam trucar a un oncle que teníem de pastor a Pobla. No hi ha força, som grans, no sé si vaig fer bé o malament, però va ser quan vam decidir marxar. A Esparraguera em va sortir una feina, que era portar una granja, feina que pràcticament ningú volia fer i per això em va sortir. A Barcelona m’hagués agradat més treballar en una fàbrica, dissabte festa i diumenge festa i anar fent. Allí no tenia ni festa ni vacacions, igual que aquí. Allí teníem un jornal, que no era gran cosa, però la feina era bona part aplegar fems.

L’any abans de marxar puja la meva germana de Terrassa, amb carretera fins a Pinyana, que la faig fer jo, que ja es nota prou que esta ben fotuda. Primer es va fer la de Cadolla a aquí però jo no la volia perquè a Corroncui tenia parents. Abans només hi havia el camí de la font que era un camí de ferradura. La vaig fer fer amb un maquinista, jo anava amb un bastó i el em seguia per no entrar a cap finca. Tot a càrrec meu. La vaig pagar jo integra. Només quedava Rosell i Jan, només van participar a passar-hi, però no a fer-la. Jo a Rosell no podia impedir que hi passés perquè em ficava en una finca seva.

Al marxar nosaltres ho va agafar tot Rosell, en dos o tres anys Mariol, que estava a Corroncui però va marxar aviat. Ara Rosell té vaques però no hi bo, perquè s’ha fet brossa a tot arreu. Aquí s’ha emplenat de roure, que el roure és lo pitjor que hi ha, el gaurrés[*] i tot és millor que el roure i encara que punxe la bèstia aguanta molt. Avui dia si Perutxo em dones le seva finca, li donaria totes les altres. Viure pobre i morir ric ha d’estar molt trist. Per morir no s’ha de menester.

[*] Garric.