Les festes les seguíem només les de deu quilómetros, a Corroncui, Adons, … Al diumenge a la tarda a l’estiu no fèiem festa. A l’hivern anàvom a caçar, ens ajuntàvem dos o tres i segons com va, donar unes passades,... Hi havia una casa que tenia una gramola, d’aquelles que rodaven, canviaven el punxó i amb aquella gramola es ballava una mica. La gramola era de ca de Quim, i la teniven aquí a una casa que hi havia mosses, i aquella gramola pesave… entre la trompeta que portave… El diumenge la vida no canviava gaire. Lo pastor havia d’aviar les auvelles cada dia, i despres hi havia alguna persona que no en feia cap de festa, ni el dia de Nadal, treballava al camp, i havia un home en aquest poble que no respectave cap festa ni anave a missa –perquè nosaltres tothom anava a missa- hasta van fer córrer si havien posat multes a algú per no anar a missa, però a mi no me’n van posar cap, perquè ací a Pinyana érem els únics que érem de dreta perquè teníem un capellà a casa. Vivia al pont de Montanyana a Tercui, i aquest capellà era oncle de la mare del meu pare.