QUADERN DE PINYANA NÚM. 8 -> Julian Ros

La historia d’aquests pobles s’ha de començar per la punta. Casa Silia la vam tenir arrendada. El tracte eren vint-i-cinc mil pessetes l’any. Quan es va acabar la guerra del 39, aquí tenívom una vida bastant ajustada perquè no tenívom camps, i si no tenívom camps no collives i si no collives no podives fer bèsties, perquè llavors no era de comprar un camió d’ordi, no te’l podies pujar a casa perquè havia de descarregar a Senterada, ni es podive pagar, perquè valia tant un sac d’ordi de cinquanta kilos com una auvella. I ara molt al contrari. Nosaltres aquí, després de la guerra hi va haver el desarrollo, ja van començar a marxar les cases pobres, no de Pinyana, sinó de Corroncui, de Cadolla, de Nahens, el que tenia poca cosa ja va tenir medis per pode's plantificar en un altre puesto, que antes de la guerra no era tan fàcil. Llavors al marxar aquesta gent els del poble se’n beneficiaven, n’altres l’any 39 vam comprar una propietat, Cinto, que estava al costat de casa nostra però ja no es coneix, que tenia cinc o sis finquetes, i passaven gana. Al comprar eixa propietat ja vam collir una mica més de blat, perquè teníem una finca a la muntanya, al pla del poble i una altra a l’altra banda. Aquesta família se’n van anar a Lleida, un matrimoni amb cinc fills i un que va morir a la guerra, ja grans.