POEMES, per Maria Mora Palacin.

La Llave. Adios Piñana.

Erase una vez
Una historieta que comienza al acabar
Una llave que cierra la puerta
De un templo y un hogar
Que ve un pueblo vaciar
Y unos corazones desgarrar
“Y decirle adiós a esta tierra que nos
vio crecer y envejecer, llega el
momento de comprar y vender
¿cómo no negociar con algún santo?
¿por qué?... nuestra gran ilusión
seria reconstruir un templo sobre
estas piedras y no dejar que
caigan las piedras sobre el templo
un templo pequeño para una iglesia
grande y extensa,
a la que todo el mundo pudiera
orar y sentirse igual;
que para comprender los grandes
misterios de Dios, no hace falta
distinción ni discusión, a la madre
que dio vida al más grande del
universo, no se le pide razón
ni explicación, o más fácil de
creer de la Virgen Maria, es que
fue una madre fiel a la voluntad
y agrado de Dios y de la naturaleza.
Bien, si Jesucristo bautizó el
Pueblo en su sangre y amor…,
Porque no bautizar nosotros nuestras
Gentes, nuestras tierras con el sudor
Y el amor con el llanto y la ilusión.
Aquí creo termina la historia y aquí continua mi amor,
a pesar de los pesares y a través
De mi ilusión.
Dedicado a civilizados y civilizadores

M. rosario Mora Palacin



Història de Vall.llebrera

El jovent de Vall.llebrera
han comprat un camió;
per more’s damunt de les rodes
i anar a les festes majors.
Els hi va costar cinc duros
sense caixa ni capó
i tan sols el pot fer marxar
algun astut i manyà.
Varen posar-hi una teula
per amagar el carburador
havien d’engegar amb empentes
i aribaien quan es feia fosc.
“Quina gràcia els hi feia a les noies
sentir roncar el seu motor”
no sé si agafava la marxa
o bé estava a punt de donar el tom.
Ja va per la carretera
aparteu-vos bon senyor
que aquest vehicle no sempre,
obeeix el conductor.
Molt d’esforç i poc cabal
els hi costà el transitar,
però sí molta il.lusió
per viure a qualsevol racó.
Amb molt de respecte

Maria Mora Palacin




El retorn
Cançó d’enyorança, cançó d’amor

Benaurat el niu
tant càlid i humil
que ens dóna el foc viu
de la vida i de l’amor
allí creix l’infant
rient i plorant
jugant I saltant
cantant I també ballant;
ja somia amb aventures,
ja aspira a ser més gran
i en conèixer nous països
la família es va allunyant
amb molta alegria
i en un gran esforç
l’emigrant busca
un lloc de repòs.
Compartint la vida
l’amor i el treball
la família augmenta
jutament amb el progrés
per més fortuna guanyada,
per més goigs i il.lusions
la terra que ens hem criada
és la millor d’aquest món,
van i vénen fills i nets
a visitar el raconet.
repartint la botifarra
assaborint el pa i el vi.
Benaurada la diada,
que l’alegria ens fa sentir
si l’estovalla és molt blanca
és més blanc el cor senzill
quan els germans tots s’estimen,
la família ja somriu;
si el are ens dóna les gràcies
la mare ja plora i riu
els germans i el nebot
s’acomiaden amb petons.
Si el cor ens plora
l’esperança somriu.
Benaurat el niu
Tan càlid i humil.
Dedicat al país natal
Maria Mora Palacin




Poesia inspirada per un eclipse

La lluna molt picaresca
S’ha posat davant del sol
Tota vestida de blau
De morat i brillants
S’han teixit el davantal
No per això n’ha deixat
Lo sol de siguer un galan
Encara que per un moment
Hagi quedat amagat
Recelós està vetllant
Per sortir demà triomfant
Quanta gent l’han contemplat
Pel darrere I pel davant
De pantalles I miralls
No hi ha en aquesta terra
Un espectacle tan gran
Com és contemplar des d’aquí baix
Els fenòmens naturals.

Maria mora palacin