A Pinyana a qualsevol camp hi havia arbres fruiters, pomes, peres, prinyons (prunes), prinyons de Sant Joan, serves (azarolla en castellà). La serva verda no es pot menjar, però negra ja és bona, junt amb el pa, i cansalada. Però només en pot menjar la canalla, perquè la gent d’edat no podiven menjar pel restrenyiment, com la caqui. De les serves també en feien pa. El moliner deia porteu totes les serves de la comarca perquè quan les tingui totes les moldré fins que hagi acabat perquè la serva embrutava la pedra del molí, ja que un sac avui i un altre saquet demà li fotia la pedra un desastre. La serva era negre i si portaves un altre farina deien què collons m’hi has fotut aquí? Llavors quan s’acabava de moldre les serves es molive un sac o dos de farinot, que es donava per l’engreix dels tocinos. Els fevom farina però com les donàvem la dolenta, li posàvem blat no tant bo, una mica refós una mala anyada, que s’enrovellave i quan l’anàvem a segar agafava un color groc amb una polseguera i havia un vint per cent de pèrdua. A Pinyana no se’n rovellava mai però a Corroncui molt. Fèiem el coc de serves i a la canalla li agradava molt, però no era prou menjar, de menjar poc.