I llavors vai anar creixent, les meves germanes van anar bastant de criades, jo també vaig anar un poc, a cases que feve falta gent per treballar i als vint-i-dos anys em vaig casar a Pinyana, que també sóc de casa Ros de Viu. Allí vam viure catorze anys continuant fent lo mateix, la feina del camp. Amb el Julian ens vam conèixer en una fira, la de Pont de Suert, ens vam començar a escriure, va ser als vint-i-un anys. Normalment les noies ja no hi anaven a les cases de pagès, però a mi no em va importar i em va agradar la feina de pagès, i no m’importave, i si no mos haguéssim quedat sols, potser encara hi forum. Lo nostre va ser de quedar-mos sols, i vam haver de marxar, perquè teníem dos avis a casa, i el noi que tenívom per criat, lo Sebastià, la foto que sortia a la revista i teníem treballant per naltres, i clar al quedar-mos sols, va marxar el Rossell i va marxar el Jan, ens va fer por de quedar-nos sols.