Si es trencava una eina, anàvem cap a Senterada. Passa que el meu tio Nasi, en sabia una mica de tot, feia una mica de fuster, una mica de ferrer i alguns remeis petits els arreglava ell, i era paleta. Però quan hi havia algun problema gros, cap a Senterada. La cama era per ferit de guerra. Encara se’n pujava al teulat amb el meu home a arreglar un tribol del Jan. Els arreus, els jous i els parells dels animals, tot lo de fusta ho feve ell. El pa, jo ja no vaig pastar mai, perquè l’anàvem a buscar a Senterada. El meu home pastarie i la meva cunyada també, ells sí el saviven fer. A Senterada hi anaven amb animals, cada dotze dies hi anaven, i si no a Pobla, ja pujaven tot allò que feia falta. Anaven a mercat, allí veneven els animals, normalment era a l’Esteve Canals, una dels que més comprava. Ell va morir però encara ara hi ha el seu fill, un tractant. Perills o problemes amb els animals, pocs. Molestaven més que res alguns gossos al bestiar.